Ferida de guerra!

Canal 9 retalla un 70% el pressupost del doblatge condemnant al atur 500 families valencianes i ferint de mort la difusió del valencià
En què es gasta Canal 9 els teus diners?
http://www.cpd.org.es/
http://colprodobval.blogspot.com/

És un missatge del col·lectiu de Professionals Valencians del Doblatge.

Anime a que tots els catalanoparlants que tingueu blog a reproduir aquest missatge. Aquesta és la política del PP al País Valencià. Fer desaparéixer vuit segles de valencianitat lingüística i cultural de forma lenta i ferma.

En aquest país hem arribat a unes quotes de vergonya impressionant. Esperem que el poble valencià s’adone del que passa.

František Kupka (Opočno, 1871 - Puteaux, 1957

Les coses bones apareixen quan menys t'ho esperes.

Buscant a google imatges vaig trobar per casualitat aquest pintor. El primer quadre que vaig estar mirant durant llarga estona és el que he triat per l'encapçalament del bloc que esteu llegint.


Pintor txec nascut al segle XIX i mort al XX. Si veieu la seua obra veureu que està en constant evolució (crec que la majoria d'artistes fan això d'evolucionar, perdoneu la meua ignorància), però pel que he llegit durant estos dies, va ser un dels pioners de l'art abstracte.

No us puc dir gaire més, nomś que gaudiu de les obres que us estic presentant.




PD: Perdoneu si la tria està desendreçada cronològicament, però és que encara no domine gaire això dels posts. Ejem, mica en mica...

Trilogia Sucia de La Habana

Ja farà més d'un any que, per casualitat, vaig descobrir a Pedro Juan Gutiérrez amb el seu llibre autobiogràfic Trilogia Sucia de la Habana. Mica en mica vaig endinsar-me al seu món, que no és altre que el de la seua Habana dels 90: l'Habana dels balseros, de l'aïllament internacional, de la misèria. Pedro Juan, al contrari que altres, va decidir romandre a Cuba malgrat la seva anulació per part del gremi per poder exercir la seua professió: la de periodista. Ell és un formidable testimoni de l'extrema situació que es viu en aquest país, situació que pot derivar cap a la bogeria si no ets capaç d'enganyar-la.

S'ha etiquetat a Guiérrez com el Bukowsky de La Habana. De la mateixa manera que Bukowsky, Pedro Juan té el do d'arribar a l'èxtasi narratiu: Els ingredients són: la misèria, l'alcohol, el sexe, las jineteras, los pinguinos, la marginalitat, la calor... A mesura que avances en les seues 359 pàgines, dividides en 60 narracions curtes on l'únic nexe és el propi Pedro Juan com a personatge, creus que les situacions exposades no poden ser de cap manera més funestes; i te n'adones que sí, que poden ser encara més boges, més marginals.

I no ho puc descriure millor que al blog Tras las turquesas cortinas: "Es tracta d'un llibre que descriu una realitat tan insuportable que només des del nihilisme total pot ser tolerada".

ANTE LA HIPOCRESÍA

¿Y tú qué miras,
despechada?
Ciérrate la cremallera de la boca
que se te van a salir las enredaderas de la furia.
¿Y tú qué miras,
desdichada?
Puéblate de palabras jugosas
que te estás sincronizando con la homilía.

Ya te avisé,
después no digas que fue culpa mía.


Ese niño patea el estómago de aquel otro.
Te le digo a ti, despechada y desdichada,
no escurras la vida,
no pudras el aliento proyectado de ese infante
y dale una rosa para que hable.

¿Y tú qué miras,
estirada?
Eso sí lo dices bien:
“átate la bata,
tápate la boca.”

Mi mamá me mima

AUSENCIAS

Por tu ausencia acechada estoy,
huyo de ti,
no te quiero y te quiero otra.

Todo lo que no fue

es.

Los besos
los abrazos,
las palabras dulces
hieren porque no fueron

existen.

Te reinvento cada día
mil caras te pongo,
y a cada una de ellas me vendo.

Cuando mueras,
me pregunto,
sólo cuando mueras:

¿sentiré tu ausencia?