divendres, 19 de febrer del 2010

František Kupka (Opočno, 1871 - Puteaux, 1957


Les coses bones apareixen quan menys t'ho esperes.

Buscant a google imatges vaig trobar per casualitat aquest pintor. El primer quadre que vaig estar mirant durant llarga estona és el que he triat per l'encapçalament del bloc que esteu llegint.


Pintor txec nascut al segle XIX i mort al XX. Si veieu la seua obra veureu que està en constant evolució (crec que la majoria d'artistes fan això d'evolucionar, perdoneu la meua ignorància), però pel que he llegit durant estos dies, va ser un dels pioners de l'art abstracte.

No us puc dir gaire més, nomś que gaudiu de les obres que us estic presentant.




PD: Perdoneu si la tria està desendreçada cronològicament, però és que encara no domine gaire això dels posts. Ejem, mica en mica...



diumenge, 14 de febrer del 2010

Trilogia Sucia de La Habana




Ja farà més d'un any que, per casualitat, vaig descobrir a Pedro Juan Gutiérrez amb el seu llibre autobiogràfic Trilogia Sucia de la Habana. Mica en mica vaig endinsar-me al seu món, que no és altre que el de la seua Habana dels 90: l'Habana dels balseros, de l'aïllament internacional, de la misèria. Pedro Juan, al contrari que altres, va decidir romandre a Cuba malgrat la seva anulació per part del gremi per poder exercir la seua professió: la de periodista. Ell és un formidable testimoni de l'extrema situació que es viu en aquest país, situació que pot derivar cap a la bogeria si no ets capaç d'enganyar-la.


S'ha etiquetat a Guiérrez com el Bukowsky de La Habana. De la mateixa manera que Bukowsky, Pedro Juan té el do d'arribar a l'èxtasi narratiu: Els ingredients són: la misèria, l'alcohol, el sexe, las jineteras, los pinguinos, la marginalitat, la calor... A mesura que avances en les seues 359 pàgines, dividides en 60 narracions curtes on l'únic nexe és el propi Pedro Juan com a personatge, creus que les situacions exposades no poden ser de cap manera més funestes; i te n'adones que sí, que poden ser encara més boges, més marginals.

I no ho puc descriure millor que al blog Tras las turquesas cortinas: "Es tracta d'un llibre que descriu una realitat tan insuportable que només des del nihilisme total pot ser tolerada".