tag:blogger.com,1999:blog-91904868933238007192024-02-19T04:51:12.561+01:00galérienUps! i ara què fem amb allò que ens és estrany? Millor serà que ens donem a conèixer.galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.comBlogger20125tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-26574090597916431802011-02-19T14:30:00.002+00:002011-02-19T14:33:58.144+00:00Las vacas voladorasLas vacas voladoras son una especie animal que sí existe.<br /><div style="text-align: justify;">Tal y como lo lee: sí existe.<br /><br />Sinó mire a su alrededor y verá un número considerable de jóvenes mirando al infinito por encima de sus cabezas, como ensimismados, como si sus ojos viesen a través del tiempo y del espacio. Fíjese que esos chicos y chicas no parpadean, quizá para no perder detalle de la belleza de un animal tan inmenso volando plácidamente por los prados azules del cielo. Pregúnteles y verá como tengo razón. (Bueno, eso si quieren decir la verdad, ya sabe que a estas edades la verdad es un concepto que aún no está definido del todo: la verdad para ellos es “comme ainsi comme asá”. Para nosotros, los adultos, la verdad es algo más esquemática, por eso no podemos ver las vacas voladoras, ni la luna de Valencia, ni las musarañas montando una gran dormida colectiva. “C'est la vie”).<br /><br />¿Pero cómo? ¿No se acuerda de cuando usted tenía la misma edad y el mismo aspecto que estos retoños? ¿Nunca dejó sus ojos libres como hacen ellos ahora? ¿Qué drama le impidió desarrollar la vista fina? Sí, sí, se lo aseguro, yo aún me acuerdo incluso de los colores de las manchas de los lomos de las vacas; es más, creo recordar que cuando llovía ellas aprovechaban para vaciar sus ubres y así nutrir la tierra con su leche. Sólo había que atreverse a salir a la calle mientras llovía, mirar hacia arriba sin parpadear y dejarse llorar por las gotas de lluvia, entonces podías apreciar gotas blancas, radiantes y pesadas: ¡era fantástico! Las vacas, locas de alegría, iban por ahí por las nubes ordeñándose unas a otras, poniendo su leche en regaderas para vaciarlas de inmediato (ya se sabe que la leche puede amargarse muy rápido si no se consume al poco de ser ordeñada).<br /><br />“C'est le lait”.</div>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-49096661761710589762011-02-19T13:32:00.001+00:002011-02-19T13:35:15.927+00:00MAG-Venc un raig de llum blau per un somni!<br /><br />-A vore! Tu, xiquet!<br />què faries amb el faig blavós que t’oferisc?<br />Anar a la lluna com un coet,<br />pujar les escales que hi trobaré<br />i llançar-me a la ingravitació!<br /><br />I vos, dama de la finestra?,<br />quin seria son fantàstic somni?,<br />si donar-m’ho no li suposés<br />una buidor insuportablement funesta,<br />és clar;<br />penseu que el vermell és el llum que oferisc.<br />-Jo? Em demaneu a mi, xicotet Mag?<br />Vestir-me amb els fotons rojos que li comprés, <br />perquè l’esclat de joia del meu cor no es notés<br />i, llavors, caminar mar endins.<br /><br />-Venc raigs de llum de colors!<br />Compre somnis oblidats!<br /><br />-Ai mareta, jo en vull de verds i blaus,<br />ben lluents! anussats amb fils daurats.<br />-Filleta no, que per molt que ho desitjares,<br />els teus somnis,<br />escolta’m bé, <br />encara no són records.galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-80864203782735236272010-07-01T23:06:00.005+01:002010-07-01T23:16:08.014+01:00Ferida de guerra!<object width="445" height="364"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/zQdEpcBW5RQ&hl=en_US&fs=1?rel=0&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/zQdEpcBW5RQ&hl=en_US&fs=1?rel=0&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></object><br /><br />Canal 9 retalla un 70% el pressupost del doblatge condemnant al atur 500 families valencianes i ferint de mort la difusió del valencià<br />En què es gasta Canal 9 els teus diners?<br />http://www.cpd.org.es/<br />http://colprodobval.blogspot.com/<br /><br />És un missatge del col·lectiu de Professionals Valencians del Doblatge.<br /><br />Anime a que tots els catalanoparlants que tingueu blog a reproduir aquest missatge. Aquesta és la política del PP al País Valencià. Fer desaparéixer vuit segles de valencianitat lingüística i cultural de forma lenta i ferma.<br /><br />En aquest país hem arribat a unes quotes de vergonya impressionant. Esperem que el poble valencià s’adone del que passa.galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-69131411441783780912010-02-19T12:44:00.010+00:002010-02-19T17:22:23.682+00:00František Kupka (Opočno, 1871 - Puteaux, 1957<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR9kI88lb4JTzuM9RxCe_d-3FqpBt5tGwUUMHGoBlsbe5flTIvLJHVseOOHrQuuWwi-mHFPn86B5Mb9A5WhpGLwrR5bVBziSTzT15MCn4q7WgwCGqJ15-nOUhlGjHR_MjGKAvOBZwWVTmP/s1600-h/disks-of-newton-1912.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 146px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR9kI88lb4JTzuM9RxCe_d-3FqpBt5tGwUUMHGoBlsbe5flTIvLJHVseOOHrQuuWwi-mHFPn86B5Mb9A5WhpGLwrR5bVBziSTzT15MCn4q7WgwCGqJ15-nOUhlGjHR_MjGKAvOBZwWVTmP/s200/disks-of-newton-1912.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5440005397117546738" border="0" /></a>
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixe-C3Xl0kTbutnYUF4xVU0oOhWRZrhkHSLn8iS9f-ncHCsGMZOBZjfZRa4eLmWRiPM24jj9ULrA-5AY-myV-gCPoTEYV3pbBC1u0cjvP9O73-FxtJSQTa4aTDKFJykYRMB53VuTrqpcbt/s1600-h/el-acero-bebe-1927.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 200px; height: 162px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixe-C3Xl0kTbutnYUF4xVU0oOhWRZrhkHSLn8iS9f-ncHCsGMZOBZjfZRa4eLmWRiPM24jj9ULrA-5AY-myV-gCPoTEYV3pbBC1u0cjvP9O73-FxtJSQTa4aTDKFJykYRMB53VuTrqpcbt/s200/el-acero-bebe-1927.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5440005394578776866" border="0" /></a>Les coses bones apareixen quan menys t'ho esperes.
<br />
<br />Buscant a google imatges vaig trobar per casualitat aquest pintor. El primer quadre que vaig estar mirant durant llarga estona és el que he triat per l'encapçalament del bloc que esteu llegint.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTRqaxgJk0bauGLQdx209RSSU36DFoU78dmiPFDnUKl4Qou-1hdfNFdaHRuvjscoIVqc5mSL4LCskXlc72Dd7bwKXAFh3Hggjk-DM2KyZSv0QwmxUCZLM473tTHNK_p52BQYJCER4FNRd8/s1600-h/banistas-1906.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 200px; height: 162px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTRqaxgJk0bauGLQdx209RSSU36DFoU78dmiPFDnUKl4Qou-1hdfNFdaHRuvjscoIVqc5mSL4LCskXlc72Dd7bwKXAFh3Hggjk-DM2KyZSv0QwmxUCZLM473tTHNK_p52BQYJCER4FNRd8/s200/banistas-1906.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439941670082745058" border="0" /></a>
<br />Pintor txec nascut al segle XIX i mort al XX. Si veieu la seua obra veureu que està en constant evolució (crec que la majoria d'artistes fan això d'evolucionar, perdoneu la meua ignorància), però pel que he llegit durant estos dies, va ser un dels pioners de l'art abstracte.
<br />
<br />No us puc dir gaire més, nomś que gaudiu de les obres que us estic presentant.
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu8Ux1ncpiQiTWmxSApafUQlP22JxAzZHRnK-NoPStmGsdlwHKb4QhxQGpWhAT7D1hdbrs8VaXpuxG4tWM1En6DK8VcmBrp-x2yThWjjPc_ryiVdbHM07Zd50Vez5yk6lrPS32KQCSOi4p/s1600-h/el-tango-1909.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 200px; height: 199px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu8Ux1ncpiQiTWmxSApafUQlP22JxAzZHRnK-NoPStmGsdlwHKb4QhxQGpWhAT7D1hdbrs8VaXpuxG4tWM1En6DK8VcmBrp-x2yThWjjPc_ryiVdbHM07Zd50Vez5yk6lrPS32KQCSOi4p/s200/el-tango-1909.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439941665205859650" border="0" /></a>
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXrGu6mZltu6M2JX_vn0u21QHbsT99BvrZkL9ehrGgxKaZU1xemvbZaYHv_1gZ3b18lWtx3PoOr_g9-ZrrOmbDNnMJx9zY4PIOyL_ztoFT66jnwTs9x04xuWrQx-c0XvtRpe0NVMVrQClN/s1600-h/cocorico-1900.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 172px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXrGu6mZltu6M2JX_vn0u21QHbsT99BvrZkL9ehrGgxKaZU1xemvbZaYHv_1gZ3b18lWtx3PoOr_g9-ZrrOmbDNnMJx9zY4PIOyL_ztoFT66jnwTs9x04xuWrQx-c0XvtRpe0NVMVrQClN/s200/cocorico-1900.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439941662303010402" border="0" /></a>
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLfalFdaZ3wcm8q7bZsXvaQsD1N0Kgt9KsC0G0v2H1K6p7rrcMwZb0k5ip6jF_iFdBc6KBXxFMp8dbVCHjVSLgEOvEvXaHnbZ6MtS1xcdHTC4QPKogwuipdXuINqGXpnv7AmZRDFVDCi-w/s1600-h/frantisek-kupka-autoportret.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 197px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLfalFdaZ3wcm8q7bZsXvaQsD1N0Kgt9KsC0G0v2H1K6p7rrcMwZb0k5ip6jF_iFdBc6KBXxFMp8dbVCHjVSLgEOvEvXaHnbZ6MtS1xcdHTC4QPKogwuipdXuINqGXpnv7AmZRDFVDCi-w/s200/frantisek-kupka-autoportret.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439941658571921330" border="0" /></a>
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPC595pltsQoSXBtoHhdqkV82mi9LEOsb6k3tuUj5kTKHpI1ZugOFnr3sRhyphenhyphen7ty_-QQ7_HKuH26tWYt5R6O_l_Yd1Nvl-HhOK6xqXOcPKIz1pCHH1M4aptPusFfNIC-Tmk4B1X-WOQex82/s1600-h/Franti%C5%A1ek+Kupka.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 200px; height: 168px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPC595pltsQoSXBtoHhdqkV82mi9LEOsb6k3tuUj5kTKHpI1ZugOFnr3sRhyphenhyphen7ty_-QQ7_HKuH26tWYt5R6O_l_Yd1Nvl-HhOK6xqXOcPKIz1pCHH1M4aptPusFfNIC-Tmk4B1X-WOQex82/s200/Franti%C5%A1ek+Kupka.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439941338504606354" border="0" /></a>
<br />PD: Perdoneu si la tria està desendreçada cronològicament, però és que encara no domine gaire això dels posts. Ejem, mica en mica...
<br />
<br /> <meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"> <title></title> <meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.1 (Linux)"> <style type="text/css"> <!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<br /></p>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-89731560558444263832010-02-14T16:12:00.005+00:002010-02-19T12:30:04.280+00:00Trilogia Sucia de La Habana<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkx7i7mXMwFPNuIxABlqpPL1QZHAplZc0YjpTXuKlsfZ6B7KJ6kBAzIlaXWtIqcbNZzJh-JW-lZl3rqlMDeftam81ACEtk7b5U7LdbW0313f6x4_m_j0lFKOz4g-cVgzOEOD0_RQptI6Bk/s1600-h/Pedro+Juan+gutierrez.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 129px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkx7i7mXMwFPNuIxABlqpPL1QZHAplZc0YjpTXuKlsfZ6B7KJ6kBAzIlaXWtIqcbNZzJh-JW-lZl3rqlMDeftam81ACEtk7b5U7LdbW0313f6x4_m_j0lFKOz4g-cVgzOEOD0_RQptI6Bk/s200/Pedro+Juan+gutierrez.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5438133908497297282" border="0" /></a>
<br /> <meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"> <title></title> <meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.1 (Linux)"> <style type="text/css"> <!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="JUSTIFY">
<br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="JUSTIFY">
<br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="JUSTIFY">Ja farà més d'un any que, per casualitat, vaig descobrir a Pedro Juan Gutiérrez amb el seu llibre autobiogràfic <b>Trilogia Sucia de la Habana. </b><span style="font-weight: normal;"> Mica en mica vaig endinsar-me al seu món, que no és altre que el de la seua Habana dels 90: l'Habana dels balseros, de l'aïllament internacional, de la misèria. Pedro Juan, al contrari que altres, va decidir romandre a Cuba malgrat la seva anulació per part del gremi per poder exercir la seua professió: la de periodista. Ell és un formidable testimoni de l'extrema situació que es viu en aquest país, situació que pot derivar cap a la bogeria si no ets capaç d'enganyar-la.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="JUSTIFY">
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="JUSTIFY"><span style="font-weight: normal;">S'ha etiquetat a Guiérrez com el Bukowsky de La Habana. De la mateixa manera que Bukowsky, Pedro Juan té el do d'arribar a l'èxtasi narratiu: Els ingredients són: la misèria, l'alcohol, el sexe, las jineteras, los pinguinos, la marginalitat, la calor... A mesura que avances en les seues 359 pàgines, dividides en 60 narracions curtes on l'únic nexe és el propi Pedro Juan com a personatge, creus que les situacions exposades no poden ser de cap manera més funestes; i te n'adones que sí, que poden ser encara més boges, més marginals.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="JUSTIFY"><span style="font-weight: normal;">I no ho puc descriure millor que al blog <span style="font-weight: bold;">Tras las turquesas cortinas</span>: "Es tracta d'un llibre que descriu una realitat tan insuportable que només des del nihilisme total pot ser tolerada".</span></p><img src="file:///tmp/moz-screenshot.png" alt="" /><p style="margin-bottom: 0cm;" align="JUSTIFY"><span style="font-weight: normal;">
<br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="JUSTIFY">
<br /></p> galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-12190278829122725532010-01-16T12:25:00.003+00:002010-04-24T13:35:34.913+00:00ANTE LA HIPOCRESÍA<span style="font-size:100%;">¿Y tú qué miras,<br />despechada?<br />Ciérrate la cremallera de la boca<br />que se te van a salir las enredaderas de la furia.<br />¿Y tú qué miras,<br />desdichada?<br />Puéblate de palabras jugosas<br />que te estás sincronizando con la homilía.<br /><br />Ya te avisé,<br />después no digas que fue culpa mía.<br /><br /><br />Ese niño patea el estómago de aquel otro.<br />Te le digo a ti, despechada y desdichada,<br />no escurras la vida,<br />no pudras el aliento proyectado de ese infante<br />y dale una rosa para que hable.<br /><br />¿Y tú qué miras,<br />estirada?<br />Eso sí lo dices bien:<br />“átate la bata,<br />tápate la boca.”<br /><br /><span style="font-family:verdana;">Mi mamá me mima</span></span>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-35483763997697317162010-01-15T10:08:00.006+00:002010-05-14T10:16:28.051+01:00AUSENCIAS<span style="font-size:100%;">Por tu ausencia acechada estoy,<br />huyo de ti,<br />no te quiero y te quiero otra.<br /><br />Todo lo que no fue<br /></span><div style="text-align: left;"><span style="font-size:100%;"> es.<br /></span></div><span style="font-size:100%;">Los besos<br /> los abrazos,<br /> las palabras dulces<br />hieren porque no fueron<br /><br /> existen.<br /><br />Te reinvento cada día<br />mil caras te pongo,<br />y a cada una de ellas me vendo.<br /><br />Cuando mueras,<br /> me pregunto,<br /> sólo cuando mueras:<br /><br />¿sentiré tu ausencia?</span>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-74395169883342799522009-06-25T11:22:00.003+01:002010-02-19T12:43:32.993+00:00BeirutI és que a voltes ens ve de gust sentir música com aquesta. Estos xics són capaços de fer-me sentir molt i molt bé. És música per escoltar relaxadament, amb un dia assolejtat com a imatge al cap, però amb els ulls tancats. <br /><br />I ja està.<br /><br /><object width="320" height="265"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/RjzVbXeD_8E&hl=en&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/RjzVbXeD_8E&hl=en&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-16074821721808770992009-06-24T16:33:00.012+01:002010-02-19T12:32:23.811+00:00Prova d'incrustació de video, ups!<object width="340" height="285"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/HhHwnrlZRus&hl=en&fs=1&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/HhHwnrlZRus&hl=en&fs=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="340" height="285"></embed></object><br /><br />Ole, ole! ja sé com fer-ho! Mica en mica els camins de la informàtica són un xic menys inescrutables.galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-75078229155199208492009-06-22T14:06:00.002+01:002010-02-19T12:33:01.851+00:00Ets el meu destí <meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"> <title></title> <meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.0 (Linux)"> <style type="text/css"> <!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">Ara, en aquest moment, només et diré:</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">Ets el meu origen i el meu destí.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">Ja ho eres abans de nàixer, </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">quan ton pare i jo somiàvem en el futur, que ja és present,</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">un present imperfecte, com ha de ser.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">Ets el meu origen i el meu destí.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">El teu destí, el que tu tries, és el que jo vull,</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">perquè el teu origen és el meu destí.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">I aquí estaré, </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">sota l'aixopluc de l'ombra fresca a l'estiu,</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">dins la coveta calenta durant l'hivern,</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">per donar-te allò que necessites, fill, tot.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-family: georgia;">Aquest és el nostre destí.</p> galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-5202832818643953292009-06-22T12:57:00.004+01:002010-02-19T12:33:33.704+00:00Pati de llibresEs un d'aquestos llocs que et convida a tornar i tornar i quan surts te' n vas pensant en el Pati, ple de llibres pels més menuts de la casa, cada llibre una història, cada història un moment per compartir. I és que la Sónia i la Diana saben el que es fan. És un racó de món que no podeu deixar de visitar.<br />A la dreta del blog, a l'apartat de literatura infantil i juvenil, trobareu el link del seu web<br /><br />Gràcies per oferir espais com aquest!<br />Arreveuregalérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-44222337902223768152009-06-19T23:43:00.006+01:002010-02-19T12:34:15.409+00:00Que hi ha al meu blog?Doncs tot alló que m'agrada. M'estic adonant que el meu blog s'està convertint en el meu lloc de recopilació de llocs webs i blogs que m'agrada tenir controlats. Mira, és una manera com una altra de classificar les meues dèries.<br />Mica en mica aniré incloent (o desincloent) adreces. Espere que a vosaltres també vos siga d'utilitat.galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-1225781671700975702009-06-10T13:55:00.003+01:002010-02-19T12:34:46.911+00:00DivertimentoDivertimento<br /><br />I<br /><br />Si <br />ego<br />siego<br />sosiego<br /> di<br /> se<br /> mi<br /> no<br />desasosiego<br /><br /><br /><br /><br /><br />II<br />(Misericordia: madre del sosiego. J. A. Goytisolo).<br />Ser<br />míser,<br />misèria<br />asfixia el cor<br />la flanqueja el dia.<br />És la paraula il·luminada,<br />matrona de Déu:<br />miseriCORdia<br /><br />Ah! Gràcies per la misèria!<br /><br />Améngalérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-50635191448871856592009-06-07T10:58:00.004+01:002009-06-09T13:08:53.823+01:00Ejercicio: El Dédalo de Pasífae<div style="text-align: justify;">EL DÉDALO DE PASÍFAE<br />(Recreación del mito del Minotauro)<br /><br />Esta muñeca es la que más me gusta. Mira, la pondré aquí, enfrente de la entrada. No te marches aún, debo hablar contigo.<br /><br />Soy reina. Mi padre es un Dios. Conozco las artes de la hichecería; sin embargo no puedo salir de aquí, no sabría cómo o ya no me acuerdo. Tú has ayudado a mi esposo a transformar el palacio en un lugar infinito. Ingenio no te falta, y favores del rey tampoco.<br /><br />Este aposento de los delfines, donde cada día tomo mi baño, es el único que me recuerda cómo es el mar. Lo oigo a lo lejos; en ocasiones alcanzo a oler su perfume salado. Me recuerda la vida. Es aquí, en la habitación de al lado, donde he parido a mis hijos, los hijos del rey, frutos todos ellos de ayuntamientos escuetos. Él no me ama, nunca lo hizo, pero me cela: soy su reina.<br /><br />La ingenuidad del púber es la que él desea.<br /><br />Ha llegado el momento en que la luz de todos eclipsada por su desprecio vuelva a brillar. Tú me vas a ayudar. Te diré un secreto: cada vez que tu señor eyacule, la víboras y los ciempiés será lo único que reciban sus amantes.<br /><br />¿Cuántos años tiene tu hijo? No, no me contestes, ya me hago una idea. ¿Ya lo conoce tu señor? Me ayudarás a entrar y salir del dédalo que me has construido, sólo hasta que pueda hacerlo por mi misma.<br /><br />...<br /><br />-Padre, ¿por qué nos han encerrado en esta torre?<br />-Ayudé a la reina a caminar sin perderse por el laberinto que le construí por morada por orden del rey. En una de sus escapadas conoció a un militar y se enamoró de él; Tauros se llamaba; engendraron un hijo: Minotauro. El rey me culpa de su humillación.<br /><br /></div>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-2518131131467548632007-05-03T11:42:00.003+00:002010-02-19T12:36:07.218+00:00Una nena que va nèixer vella<p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" >Vaig a explicar-vos un fet real però extraordinari. </span> </p> <p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" >Hi havia una vegada una xiqueta que va néixer vella, tan vella que ningú aconseguia esbrinar si l'expressió del seu rostre era degut al patiment o al buit que produeix l’absoluta pèrdua de la il·lusió. </span> </p> <p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" >El patiment podria entendre’s: els parts sempre són situacions traumàtiques pels nadons; ells, tan bé com estan a dins del ventre de sa mare i, per algun motiu indeterminat, eixa gent que s’encaparrona en treure’ls del seu cau sense demanar ni permís. A més s’han de retorçar i comprimir de tal manera que han de cabre per l’únic orifici que els és possible; a no ser, és clar, que la seua obstinació per quedar-s’hi obligue a prendre mesures més dràstiques.</span></p> <p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" >Doncs aquesta xiqueta anava més enllà de l’expressió que comunica la ràbia que déu produir eixir de la seua coveta.</span></p> <p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" >Les velles tenen al rostre quelcom que només l’edat ens faria capaços d’entendre-ho. Pot ser és la tranquil·litat d’haver arribat allà on volien; pot ser és el reconèixer que allà on volien arribar, senzillament, no ha estat possible. No ho sé. En qualsevol cas, només els hi queda la menuda il·lusió que pot donar l’horitzó poc llunyà de la resta de la seva vida. I pot ser és això el que els seus ulls intenten transmetre amb aquestes mirades tendres i apaivagades. </span> </p> <p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" >Aquesta neneta, tan menudeta com era, i ja tenia eixa mirada, i eixe posat d’esperar i res més. Els dies passen i esperes, perquè saps que el final és imminent. La mare es va espantar, i qui no!, davant de tanta senectut. </span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" > Tal i com ens ensenyen des de gairebé l’incipient ús de la raó, hem de madurar de forma paral·lela en cos i ànima (cadascú que interprete l’ànima de la forma més familiar possible). Tots dos, alhora que maduren han d’evolucionar cap al futur, perquè és allí on hi serem persones de debò, abans només som projectes d’homes i de dones (esta afirmació, per sort, no tothom ni totdom la comparteix). Però, què passa si l’ànima hi ve i el cos hi va? Sí, l’evolució ja n’és de paral·lela, ja, però inversa! Us heu imaginat alguna volta que això pogués succeir? Doncs ella, la nostra protagonista, és el que va experimentar al llarg de la seva vida.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" > Quan els xiquets del barri jugàven a tirar-se pedres els uns als altres perquè havien de defensar no sé quina fortificació de cartró, ella estava intentant enraonar amb els adults dels misteris de la vida, de per què estem on estem sense res més a dir. És clar, tot i que la seua ànima de vella ho intentés, no era capaç de fer-se entendre. Encara no havia passat per la escola el suficient temps com per exercitar la psicomotricitat fina necessària per escriure, ni la coordinació oculo–motora per llegir sense saltar-se cap paraula ni cap línia. Activitats totes dues imprescindibles per poder articular el pensament ( o, al menys, això és el que diuen els entesos – pot ser per això que els pardals podria ser que en tinguen, de pensament, però com que no dominen la psicomotricitat fina ni tenen prou desenvolupada la coordinació oculo – motora, aleshores els és molt difícil articular el seu pensament… i menys encara comunicar-lo – .</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" > Ja d’adolescent, la seguretat del camí que li havia tocat recórrer per arribar al final, i a més per tots sabut, no compensava amb la saviesa amb què li havia estat atorgada des del moment de nàixer. És molt possible que tots i totes, en un moment donat de la nostra vida, hem hagut de fer un camí més que conegut. La primera vegada se’ns va fer llarg, interessant i, pot ser fins i tot, misteriós; però quan ja l’hem desgastat de tant anar i tornar, segur que tenim la sensació de què la distància entre els dos punts extrems ha minvat donat el poc temps que triguem en recórrer-ho.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" > Només, a partir del moment en què va decidir canviar el seu destí. Només des de la tossuderia de trencar amb els lligams de la trajectòria gravada al seu interior per moltes i moltes generacions fent el mateix. Només des de la seguretat que de vida, només en tenim una i prou, va ser llavors quan va començar a desenvellir. Cada dia, us ho assegure, és més jove. Llàstima que el seu cos encara no se n’ha adonat d’este petit detall i continua evolucionant com si res, cap al final inexorable. </span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;font-family:arial;" align="justify" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" > Moltes vegades pense que eixa mirada d’algunes iaies no és una altra que la felicitat d’haver arribat a l’horitzó que no tenia res a vore amb el que els va ser destinat al moment d’abandonar l’úter de les seues mares. Pot ser no és el que varen somiar, però com que al final, el camí va canviar la seua trajectòria predeterminada, la vida se’ls va fer més vida, i la mort, més natural.</span></p>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-46083852666229403382007-04-22T21:17:00.003+00:002010-02-19T12:37:01.126+00:00La receta de la abuela<div style="text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:georgia;">Hace un año, con motivo de la celebración del día de la mujer trabajadora y por circunstancias que ahora no vienen al caso, escribí este pequeño divertimento. Es una receta de cómo continuar con las formas arcaicas de relación asimétrica entre hombres y mujeres. Espero que os divierta por lo menos un poquito.</span></span><br /></div><span style="font-size:130%;"><br /></span> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="left" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"><br /></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="left" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"><br /></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="center" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"><b>La receta de la abuela</b></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"><br /></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;">250 gr. De ignorancia</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;">250 gr. De voluntad bien machacadita</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;">dos dientes de ajo viejo</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;">una cebolla bien llorona</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;">pan rallado</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;">una pizca de sal</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;">hierba buena</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"><br /></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"> Se cogen los 250 gr. De ignorancia y los mezclas bien mezcladitos con la voluntad picada.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"> Aparte, ahogas a fuego lento la cebolla, recuerda que debe ser llorona para que cuando la piques, las lágrimas no te dejen mirar más allá de la punta de tu nariz. El ajo viejo le dará ese toque de antiguo que andas buscando.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"> Cuando esté tibio lo mezclas con la ignorancia y la voluntad picada, añades una pizca de sal, poca porque las lágrimas seguro que ya han aliñado, y la hierba buena para disimular el sabor amargo que seguro te quedará.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify"><span style="font-size:130%;"><span lang="es-ES"> Haces bolitas, las rebozas con el pan rallado y las fríes a fuego fuerte. Y ya tienes unas <b>albóndigas de sumisión.</b></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"> Sírvelas con o sin rencor. Piensa que por ellas mismas ya tienen identidad propia.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"><br /></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"><br /></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;font-family:georgia;" lang="es-ES"><span style="font-size:130%;"><br /></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES"><br /></p>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-85720694008270406582007-03-20T20:48:00.003+00:002010-02-19T12:38:47.538+00:00Gana el sentido<p style="margin-bottom: 0cm;"><span style=";font-family:Script MT Bold,cursive;font-size:100%;" >Parece mentira que la elección del pediatra sea tan importante en una familia, sobretodo si es de padres novatos. Después del episodio tan desagradable con el anterior decidimos ponernos en contacto con una amiga nuestra que es pediatra en Sabadell para pedirle consejo. Nos trató tan bien que hemos decidido quedarnos con ella por tiempo ilimitado aunque tengamos que ir a otra población. </span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style=";font-family:Script MT Bold,cursive;font-size:100%;" >Después de descartar la posibilidad de intolerancia a las proteínas de la vaca entre otros factores, por fin hemos llegado a la conclusión de que lo mejor que se le puede dar a Quim es la leche materna hasta los seis meses tal y como recomienda la OMS y UNICEF. Porque tienen que haber bebés de todos los tamaños y el nuestro es menudo (cuestión de genética).</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style=";font-family:Script MT Bold,cursive;font-size:100%;" >Tengo una amiga que dice que los pediatras deberían estudiar un poco de psicología (y no sólo infantil) para poder entender la angustia de los padres. Pero además yo añadiría que sería más ético por parte de los profesionales estar al día en su trabajo o retirarse de forma digna y honesta.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style=";font-family:Script MT Bold,cursive;font-size:100%;" >Si queréis saber algo más sobre lactancia materna os recomiendo que leáis el libro de Carlos González titulado <i>Un regalo para toda la vida</i><span style="font-style: normal;">. Nos ha ayudado mucho a afrontar la situación descrita con el convencimiento de que nuestra opción es la más correcta para criar a Quim.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size:100%;"><br /></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-75514166144663551172007-03-04T08:29:00.002+00:002009-06-07T10:56:12.872+01:00El pecho sintético<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBuyrc3z8WMlXhePPLtAL7ttwRa7555D2ejIZkt-1idG0dQ7ZDP3AuRF1zOuRSKz4fMDcxZeWLINHO1MRYhyphenhyphenw9D8dIw6CsC3YEvJ0OifyvMuaXA_Xu8h_TqqK-OruqQrvf3GLLkqf1i2la/s1600-h/IMG_0021.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBuyrc3z8WMlXhePPLtAL7ttwRa7555D2ejIZkt-1idG0dQ7ZDP3AuRF1zOuRSKz4fMDcxZeWLINHO1MRYhyphenhyphenw9D8dIw6CsC3YEvJ0OifyvMuaXA_Xu8h_TqqK-OruqQrvf3GLLkqf1i2la/s320/IMG_0021.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5037987498434879890" border="0" /></a><br /><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style=";font-family:Script MT Bold,cursive;font-size:100%;" >Ayer fue uno de esos días en los que no sabes si la evolución de la especie está por encima de la evolución de la ciencia o simplemente ya hemos pasado la barrera y somos un poco más sintéticos cada día. </span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style=";font-family:Script MT Bold,cursive;font-size:100%;" >Me explico:</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style=";font-family:Script MT Bold,cursive;font-size:100%;" >Fuimos al pediatra con Quim que ahora tiene cuatro meses y le tocaban las vacunas pertinentes. De paso lo pesamos para ver qué tal iba. Yo ya sé que es un niño menudo, cuestión de genética, por eso no me he extrañado hasta ahora cada vez que lo pesamos y su aumento ha sido siempre moderado. Pero ayer, oh, sorpresa! No sólo no aumentó sino que bajó unos gramos desde la última vez. El pediatra puso el grito en el cielo. Ya desde el principio hemos tenido nuestros más y nuestros menos respecto al modelo de crianza de Quim: yo me he empeñado en criarlo sólo a pecho y el pediatra ha luchado para que le diéramos un complemento prácticamente desde el primer mes. Para acallar mi conciencia he estado tirando por el fregadero todos los biberones que mi hijo no ha querido (cierto es que alguno sí le ha venido de gusto). Y yo venga a insistir que el niño no quiere el complemento, que con el pecho se queda siempre satisfecho; él venga a insistir que las tomas han de ser cada tres horas y no cada vez que el bebé me pide; yo venga a insistir que nadie, ni siquiera las personas, tiene un horario tan estricto en las comidas, ¿cómo vamos a pretender que lo tengan los niños recién nacidos si en su vida intrauterina eso de los horarios de comer y dormir no existía? Así hemos estado cuatro meses. Pero claro, ayer fue el colmo. “Ahora sí que va en serio (como si hasta ahora todo hubiera sido una tontería), fuera pecho y sólo biberón; para que no te haga daño la subida de leche te lo vamos a quitar poco a poco, este niño tiene que engordar”. Así que, por si no nos había quedado claro, dar de pecho es sólo una cuestión funcional. Yo pensaba que iba un poco más allá. Yo tenía entendido que dar el pecho daba cariño, seguridad, amparo, consuelo, calor, comprensión y un sinfín de cosas además de alimentar al bebé. </span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style=";font-family:Script MT Bold,cursive;font-size:100%;" >Ahora es el momento de buscar un pediatra que sea menos científico y más humano. Que vea al niño y a la madre como un todo y no por separado, porque es artificial pensar que desde el momento que se corta el cordón umbilical ipso facto quedan las dos personas separados. Por la poca experiencia que tengo, ese proceso de separación es mucho más lento y requiere mucho apoyo. Las mujeres lo tenemos todo en contra para criar a nuestros hijos de la forma más natural y tranquila posible. </span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style=";font-family:Script MT Bold,cursive;font-size:100%;" >En definitivo yo sólo pretendo amamantar un poco de humanidad en mi hijo.</span></p>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-27779235987640403622007-02-19T09:10:00.002+00:002010-02-19T12:39:50.703+00:00Persecució al centre de Terrassa<p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Andalus;font-size:100%;" >Ja sé que quan ens iniciem de jovenets a la literatura, ho acostumem a fer a través de llibres pensats per xiquets i xiquetes preadolescents, ja sabeu, rotllo “Los cinco”. El cas és que quan tenia dotze anys, vaig trobar a casa un llibre d'Alex Haley anomenat <u>Raíces</u><span style="text-decoration: none;"> on es narra la història de l'esclau capturat a Àfrica i que es deia Kunta </span>Kinte. Sabeu de què us parle? Veritat? En van fer una sèrie a la tele. Ha estat la lectura més intensa de tota la meua la vida, us ho ben assegure. El que més m'impressionava era la persecució d'homes per homes; no acabava d'entendre-ho: com es podia resistir a tanta humiliació sense caure en la bogeria absoluta? És més, com es podia viure tan tranquil·lament després d'haver maltractat, violat i menyspreat tant la vida d'altres éssers humans? El meu cervell adolescent va sobreviure a tanta violència perquè pensava que en aquestos temps eixes situacions ja pertanyien a la història: podia tornar a dormir per las nits.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Andalus;font-size:100%;" >Hui he presenciat a la plaça vella de Terrassa una escena que m'ha transportat a la angoixa amb què vaig viure la lectura de Raíces: un immigrant africà carregat amb el seu farcell de música pirata estava sent assetjat per una parella de policies municipals motoritzats com si fos un gos rabiós. Ell corria d'un costat a l'altre, per entre mig dels bancs, intentant esquivant les maniobres superguapes de dues motos superxules de la poli, fins que s'ha donat per vençut i l'han encerclat contra la paret. Jo anava amb el meu fill de tres mesos i de cop no he pogut evitar pensar en la mare que va parir eixe nen que ara deixava de ser home i passava a ser gos. Què li diré al meu fill quan veja estes escenes? Com faré per fer-li entendre que la línia divisòria entre home perseguit i perseguidor és tan subtil que la podem travessar sense adonar-nos-en? Quines eines em quedem per evitar la bogeria?</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Andalus;font-size:100%;" >Paradoxes de la vida, Kunta Kinte va lluitar per tornar a la seua aldea i no ho va aconseguir mai. El venedor de música pirata va lluitar per deixar la seva aldea i no vol tornar, pot ser perquè ja no té ni aldea a la que tornar. I tots dos corren </span> </p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size:180%;"><br /></span></p>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9190486893323800719.post-84549245616073823812007-01-29T13:44:00.001+00:002010-02-19T12:42:06.004+00:00Altra partícula al ciberspai<p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family:Andalus;"><span style="font-size:130%;"> Ya hace algún tiempo que me estoy planteando hacer mi propio blog, pero nunca me decidí hasta ahora porque siempre pensé que mis inquietudes eran bastante corrientes como para compartirlas. Sin embargo, creo que he comprendido el sentido de hacer un blog. Antes era muy habitual que las personas fuesen al confesionario para tener una charla con su confesor, de esta manera no sólo se purgaban las culpas, sinó que además se verbalizaban pensamientos y sentimientos que en otras circunstancias no se hubiera hecho. Por mi condición de casi apóstata, esta solución, no me convenció nunca, así que tuve que recurrir a otras formas de “confesión”. Y es que las personas no podemos evitar el compartir lo que somos con los demás, siempre andamos buscando la manera de establecer conexiones.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family:Andalus;"><span style="font-size:130%;"> Hoy hace tres meses y un día que soy madre. Y aunque es un hecho habitual el que cada día nazcan niños de los vientres de sus madres, no deja de ser extraordianario. Es por ello que comprendí que mis inquitudes, mis pensamientos, mis neuras en definitiva puede que sean de lo más común, però por el hecho de ser mías no dejan de ser extraordinarias. A partir de ahora no sé qué cosas se me ocurrirá explicaros, lo que sí sé que es el deseo de compartir el que me ha impulsado a inicar este blog. Ya veis, no pretendo otra cosa que el compartir.</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family:Andalus;"><span style="font-size:130%;">Sin otro particular<br /></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>galérienhttp://www.blogger.com/profile/15702478714654940719noreply@blogger.com0