Ja farà més d'un any que, per casualitat, vaig descobrir a Pedro Juan Gutiérrez amb el seu llibre autobiogràfic Trilogia Sucia de la Habana. Mica en mica vaig endinsar-me al seu món, que no és altre que el de la seua Habana dels 90: l'Habana dels balseros, de l'aïllament internacional, de la misèria. Pedro Juan, al contrari que altres, va decidir romandre a Cuba malgrat la seva anulació per part del gremi per poder exercir la seua professió: la de periodista. Ell és un formidable testimoni de l'extrema situació que es viu en aquest país, situació que pot derivar cap a la bogeria si no ets capaç d'enganyar-la.
S'ha etiquetat a Guiérrez com el Bukowsky de La Habana. De la mateixa manera que Bukowsky, Pedro Juan té el do d'arribar a l'èxtasi narratiu: Els ingredients són: la misèria, l'alcohol, el sexe, las jineteras, los pinguinos, la marginalitat, la calor... A mesura que avances en les seues 359 pàgines, dividides en 60 narracions curtes on l'únic nexe és el propi Pedro Juan com a personatge, creus que les situacions exposades no poden ser de cap manera més funestes; i te n'adones que sí, que poden ser encara més boges, més marginals.
I no ho puc descriure millor que al blog Tras las turquesas cortinas: "Es tracta d'un llibre que descriu una realitat tan insuportable que només des del nihilisme total pot ser tolerada".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada